HEM COMÈS ELS SET PECATS CAPITALS

 

AVARÍCIA, IRA, ENVEJA, LUXÚRIA, GOLA, SUPÈRBIA I PERESA

Hem comès els set pecats capitals. Alguns, fins i tot, sense ser creients i amb ignorància de la feta. Un mes tancats a casa ens ha bastat per a destruir tota l’herència moral d’ancestres i antics sermons, i ens hem llançat als crims sagrats sense cap tipus de remordiment.

Hem començat per l’avarícia materialitzada en els productes de primera necessitat, representats en major o menor grau per la farina, el llevat o el paper de bany. La por empeny a l’egoisme i ens treu la vena de l’acumulació com un monstre que devora tot el que té al costat per a sobreviure en temps d’incertesa.

Aquesta mateixa incertesa ens ha conduït en moltes ocasions a la ira. Ira contra el que està passant fora de casa, contra un enemic invisible. Aquest que ens ha obligat a renunciar a un passeig per Es Trenc en aquests dies assolellats que la Terra ens ha ofert (segurament en mostra d’agraïment per la nostra absència). Però també s’ha desencadenat en contra de la gent que desobeint ha posat en perill la vida i l’estabilitat dels altres, seguint l’egoisme d’aquests temps. Fins i tot contra els teus, que aquests dies compartiu més que l’aire que respireu, en un intent de treure de dins tota aquesta ràbia, por i dubte.

Però contra la gent també hem sentit enveja. Enveja d’aquells que poden tenir els padrins i les padrines a prop. Enveja d’aquells que tenen un gran jardí per a poder estirar les cames i no un terrat de 10 metres on després de tres voltes ja t’has marejat. Està bé poder tenir un terrat i saps que algú t’enveja per això, però a la vegada el jardí ocupa la teva ment. Com en som de retorçuts.

Tal vegada per això, qui ha pogut, s’ha llençat a la luxúria sol o amb la seva parella, en directe o a distància. La pell amb la pell cura ferides emocionals que ni l’avarícia, ni la ira, ni l’enveja poden copar. Quin millor remei a la incertesa que la certesa de la pell?

La pell i la panxa plena. La gola ens ha fet tastar tot plat que teníem al cap, tot plat que veiem en qualsevol xarxa social, seguir receptes d’avantpassats i receptes cercades a consciència per a satisfer aquella necessitat no necessària. La gola ens ha empès a menjar les panades en bon dijous i divendres sant i ens excusem que amb això del confinament no sabem en quin dia ens trobem.

Però, què bones han sortit les panades i què bons els rubiols! En farem un reportatge fotogràfic per a demostrar que nosaltres també hem seguit amb la tradició (buida ja, al cap i a la fi, d’aquest sentit religiós). I l’hem mostrada amb la supèrbia de creure que els nostres aliments, cuinats amb les nostres mans i amb les receptes de la padrina, són superiors a tots els de la resta de mortals. Com si els altres no fessin exactament el mateix.

Assaciats ja de menjar ens hem abandonat definitivament a la peresa. Hem decidit que estirar-nos al sofà, que ja ha adoptat la nostra silueta com a nova forma, és la manera definitiva d’omplir unes hores que ja no poden passar més lentes.

I ja els tenim, els set pecats capitals comesos en un mes de confinament i sense haver fet cap esforç ni per cometre’ls ni per evitar-los. Però tot arriba a cansar i en un cert punt d’inflexió te n’adones que no és tan greu haver-los comès. Que fa estona que aquestes regles morals han deixat de tenir importància i que, encara que has abandonat el sentit religiós de les tradicions pasquals, has seguit fent panades i rubiols amb la família (més reduïda per les circumstàncies).

T’adones que allò important és compartir totes aquestes menjades amb els veïnats, enviant-los plats de replà en replà. Que la cultura ens ha salvat de la peresa i has redescobert llibres i idees, i t’has enganxat a iniciatives poètiques que mai no hauries pensat. Consumeixes sèries i pel·lícules d’aquella llarga llista de recomanacions titulada “Si un dia tenc temps”. T’has servit de la generositat de la gent del poble que ofereix el seu saber per a aprendre a menjar millor o seguir aquella classe que ofereix gratuïtament per a posar-te en forma. Has aconseguit el teu objectiu de practicar esport gairebé cada dia dins les quatre parets de la teva habitació.

Hem comès els set pecats capitals, amb gust, i desproveint-los de la connotació negativa que els ha caracteritzat. Els has agafat i resignificat. En temps de confinament, tot consisteix a saber-ne l’equilibri, trobar-lo, experimentar-lo i gaudir-lo. Una bona actitud (i això inclou permetre’ns moments de baixada) i la cultura faran la resta.

Victòria Bauçà Nicolau

 

Sobre L'autor

Articles relacionats

Escriu una Resposta

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.