CASPA ERES TU?

CASPA ERES TU?

Casualitats de la vida que el mateix dia que la premsa es feia ressò d’un cas de nepotisme i favoritisme descarat per part de la Conselleria d’Educació envers un professor interí del seu partit, el mateix dia i en les mateixes planes, podíem llegir un article d’opinió de la diputada i portaveu adjunta del PP Margalida Prohens on dissertava sobre el concepte de casta política.
La idea principal del seu escrit era la que anunciava un títol que evocava “poesia eres tu” de Gustavo A. Bécquer. La diatriba de la jove política campanera anava orientada a lloar les excel·lències del seu partit i a carregar damunt les esquerres totes les pràctiques abusives que s’han exercit damunt l’administració a l’hora de beneficiar-se d’allò públic per posar-ho al servei d’interessos particulars siguin personals o de partit. Això ho diu una militant d’un partit que entre els seus correligionaris ha tengut a gent com Zaplana, el de la mítica frase “estoy aquí para forrarme”, aquells que han privatitzat tot allò que han pogut i han despatrimonialitzat l’estat amb l’excusa que la gestió privada és més eficient. Els mateixos que ofereixen llocs de feina pagats per tots els contribuents als seus militants o candidats electorals com el cas del professor llosetí.
Senyora Prohens, miri als seus encontorns; quanta gent del seu partit cerca una plaça per als seus fills o té un familiar que treballa per al govern i de quina manera ha accedit a aquest lloc de feina? El seu president, no diu que és neoliberal? Idò per què posa tantes pegues als seus companys per obrir apotecaries? Com així na Riera destina 7’11 milions a pagar assessors i comissions de servei en un any electoral? Quanta casta i quanta caspa…! Sap quin va ser el primer govern que en la història d’aquesta terra – ai las! tan clientelista i caciquil – va convocar unes oposicions en les quals es respectava mínimament el principi constitucional d’igualtat, mèrit i capacitat? El govern del primer pacte de progrés amb el Conseller Costa al cap davant. Vostè és molt joveneta i es guanya molt bé les burballes en comparació a moltes persones de la seva edat o més grans que han de fer, per exemple, quinze o setze habitacions netes cada dia en un hotel per un sou que no arriba a una tercera part del seu. Per ventura això l’ha fet perdre la noció de realitat i viu sobre un nigul. Miri de ser més rigorosa i doni xifres, dades, concreti de què va aquest suposat model de regeneració política que vostè i gent com na Maria Salom -que per cert era pràcticament impúber i ja estavaempastifada en el cas Túnel de Sóller- i altres ángeles de Charly ens volen vendre . És que sinó, jo me qued amb la imatge de sempre de la dreta; caspa i mamoneo. Jo crec que els joves neoliberals podeu i heu d’aportar un poc més de glamour i amor propi.                                                                                                                                                                                                                          Montserrat Alcaraz

 

 

SONY DSC

Sobre L'autor

Articles relacionats

Escriu una Resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *