DEMANDA D’UN ACORD CONTRA EL CÀNCER

 

 

L’AECC demana un gran Acord Contra el Càncer

  • La pandèmia ha agreujat la situació de desigualtat i vulnerabilitat de la població

amb càncer

  • 1 de cada 5 pacients no han estat diagnosticats, o s’han diagnosticat tard, durant

el confinament

  • Del 34% de pacients amb depressió i ansietat durant la primera ona, s’ha passat

al 41% el mes de desembre

  • Un 20% de la població amb càncer havia empitjorat greument la seva situació

econòmica durant el confinament i un 17% encara no s’ha recuperat

  • El 40% dels pacients s’han sentit solos durant la pandèmia
  • El X Fòrum Contra el Càncer ha abordat els diferents reptes i desafiaments que

s’han d’assumir per a afrontar l’impacte que la COVID-19 en la població amb

càncer

  • Quatre pacients amb càncer han debatut en els Diàlegs *AECC on s’ha

manifestat la necessitat de tenir aquest acord

  • Per part seva, l’AECC a Balears celebra dia 5 de febrer el primer webinar del

cicle de conferències “Col·loquis contra el Càncer” que analitzarà la situació

oncològica a Balears i que comptarà amb la participació de la Dra. Josefa

Terrasa, cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Són

Espases.

 

 

El càncer és igual per a tots, però no tots són iguals enfront del càncer

La pandèmia ha agreujat una situació de vulnerabilitat prèvia que ja venien vivint moltes

persones amb càncer. Així s’ha manifestat en els diferents actes organitzats per l’AECC

durant aquest Dia Mundial.

Així, en el desenvolupament dels Diàlegs AECC quatre pacients de càncer, Eva Martín,

Víctor Cañamares, Verónica Sánchez i Madalina Ilinca, han aportat el seu testimoniatge

sobre la realitat que viuen amb la malaltia i com aquesta s’està veient agreujada des que

arribés la pandèmia.

La realitat és que a Espanya no totes les persones tenen les mateixes probabilitats

d’enfrontar-se al càncer tant en la seva prevenció, com en accés a tractaments o als

resultats de recerca.

L’accés als programes de detecció precoç de càncer de còlon, per exemple, continua

sent desigual al país, on hi ha Comunitats Autònomes en les quals s’ha aconseguit el

100% de la cobertura i altres en les quals no. L’any 2017, només el 44% de la població

de risc estava coberta per un programa de detecció precoç de càncer de còlon.

Entre pacients i familiars, les desigualtats són evidents ja que, des del punt de vista

econòmic, el càncer provoca pobresa en el 25% dels nous diagnòstics de càncer que

es produeixen en persones en edat laboral.

Respecte a l’impacte psicològic que genera un diagnòstic i la possibilitat d’accedir a un

tractament psicològic especialitzat, tant per a pacients com per a familiars, el 30%

presenta trastorns psicopatològics, com a ansietat o depressió, que necessita atenció

per part d’un professional de la psicologia. No obstant això, el 94% de les CCAA ofereix

una cobertura insuficient o nul·la en tractament psicològic especialitzat.

Verónica Sánchez, pacient de càncer de mama, reclama “la necessitat que, des que et

donen el diagnòstic, igual que comencen a donar-te volants perquè et facin aquesta o

una altra prova o et manin a un especialista o un altre, et derivin a un psicòleg i no sigui

un mateix qui hagi de detectar que el necessita i buscar-lo”.

L’accés als serveis de radioteràpia és un altre exemple d’inequitat. Aquest tractament

vital no es dóna per igual en totes les CCAA, per la qual cosa hi ha pacients que

assumeixen un cost econòmic, social i emocional major per a poder accedir a ell. En

concret, per a aquells pacients que necessitin fer un canvi de residència, pot arribar a

ser de 1.100€ de despesa mitjana.

 

La pandèmia agreuja encara més la situació de desigualtat i vulnerabilitat

A més, l’arribada de la pandèmia no ha fet més que agreujar una situació que ja era

desigual per a moltes persones afectades de càncer. L’estudi “Impacte de la pandèmia

en persones afectades per càncer a Espanya” realitzat per l’AECC revela el cop per als

pacients amb càncer que sofreixen les dues pandèmies: de la qual es parla (COVID) i

de la silenciosa que és el càncer. En aquesta tercera ona, la situació d’emergència en

càncer a penes ha millorat.

Des del punt de vista psicològic, la pandèmia va augmentar l’impacte emocional i durant

el confinament el 34% dels pacients va desenvolupar ansietat o depressió. Al desembre,

aquest percentatge havia pujat al 41%.

Respecte a l’impacte social, durant el confinament gairebé un 20% de la població amb

càncer havia empitjorat greument la seva situació econòmica. Al novembre, un 17% de

la població amb càncer no s’havia recuperat.

Víctor Cañamares, un altre dels pacients en els Diàlegs AECC, diagnosticat recentment

de càncer de bufeta, alerta “que és necessari que el càncer comenci a veure’s i a tractar-se com un problema que engloba diferents aspectes: el psicològic, el social i, per

descomptat, el sanitari. No es tracta només d’un diagnòstic i un tractament”.

Els retards sanitaris és un altre dels aspectes que més preocupen durant la pandèmia i,

és que, durant la primera ona, 1 de cada 5 pacients no s’ha diagnosticat o s’ha

diagnosticat tard, amb el que això suposa per a la supervivència.

Per a Eva Martín, pacient de càncer de cèrvix que està en període de revisions, “tot

passa pels recursos. No tinc cap queixa dels professionals sanitaris, però segueixen

sense recursos. Vaig sofrir retards en la primera ona i, de nou, en la tercera, un any

després, res ha canviat…la sanitat segueix sense recursos ni mitjans professionals

suficients”

Finalment, un 40% dels pacients està vivint una situació de solitud no desitjada. Aquesta

sensació és la diferència entre el contacte social que li agradaria tenir a la persona

malalta i la que realment té.

Madalina, pacient de càncer de mama diagnosticada en l’estiu de 2020, afirma que “no

sabia que podia tenir un psicòleg. Et diuen que tens una malaltia i saps que has de

tractar-te per a curar-te, però no penses que psicològicament això vagi a afectar-te i la

veritat és que arrasa com un tsunami sense que puguis compartir-ho amb la teva gent,

a causa de l’aïllament social”.

Un Acord Contra el Càncer que uneixi a tota la societat

Davant aquesta situació, l’AECC demana que tota la societat espanyola es posi d’acord

contra el càncer perquè:

– tota la població tingui la mateixa facilitat en la presa de decisions saludables per a

evitar fins al 50% dels casos de càncer – tota la població espanyola pugui accedir als programes de garbellat de càncer independentment del seu lloc de residència.

– les persones amb càncer puguin afrontar la por i disminuir la sensació de solitud no

desitjada i que pacients i familiars puguin accedir a tractament psicològic especialitzat

– el càncer no provoqui pobresa en les persones amb càncer més vulnerables.

– ningú es quedi sense diagnosticar a conseqüència de qualsevol mena de crisi

– tota la població amb càncer tingui les mateixes possibilitats d’accés als resultats de

recerca sobre la malaltia.

Sobre L'autor

Articles relacionats

Escriu una Resposta

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.