Tomàs Vibot ha publicat el llibre «Cuina de la Passió. Gastronomia i etnografia mallorquina de Pasqua», amb l’editorial El gall editor.
Es tracta d’un estudi molt acurat de la gastronomia tradicional mallorquina al voltant de Pasqua, però en un sentit ampli, ja que comença amb un capítol dedicat a la Quaresma i segueix amb un altre dedicat a la Setmana Santa. Els altres són més específics, ja que n’hi ha un dedicat a les panades i un altre als rubiols. També parla dels crespells, flaons, greixoneres, confits, … I acaba, com ja és habitual en les obres d’aquest autor, amb un capítol sobre la relació entre la gastronomia pasqual i la literatura, on ens parla de poesia, cançons, gloses i narrativa relacionats amb el menjar típic d’aquestes festes.
El llibre no es limita a ser una simple recopilació de receptes, sinó que ens n’explica la història, el sentit que tenia cada manjua dins la cutura tradicional, com es menjava cada cosa, … I no es comforma amb una sola recepta per a cada plat, sinó que ens n’ofereix un bon grapat, algunes de ben conegudes, i altres, per ser pròpies d’un sol poble o municipi, o fins i tot d’una família concreta, molt més desconegudes per a la majoria de nosaltres, com els rubiols fregits, els crespells d’Inca, la greixonera de Pasqua d’Andratx, …
Es tracta d’un estudi força complet, que pot tenir el seu interès en tota aquella gent que li agrada la cuina mallorquina i que cerca ampliar-ne els coneixements i descobrir-ne noves receptes. Però també té un gran interès pels lletraferits, pels afeccionats a la història del nostre poble i pels amants de la nostra cultura i tradició.
Tot això ho expressa millor que jo el mateix Vibot en la introducció de l’obra, quan diu: «Malgrat que els temps vagin cap a un altre costat i que molta de gent ja no ho sàpiga, la gastronomia és cultura. Digues què menges i et diré qui ets, afirma amb molt d’encert aquesta clàssica dita. L’alimentació és el primer aprenentatge al qual s’enfronta l’ésser humà i els comportaments alimentaris formen la base de la cultura alimentària. Dit amb unes altres paraules: el conjunt de representacions, de creences, de coneixements i de pràctiques heretades o apreses que estan associades a l’alimentació i que sòn compartides pels individus que formen part d’una cultura o grup social determinat són l’eix d’una cultura».
Una cultura, la mallorquina, que al llarg dels segles ha creat una cuina rica i suculenta, que no està prou valorada ni pels illencs ni pels forans, però que no té res a envejar a altres cuines que tenen una consideració més alta, possiblement perquè han sabut promocionar-la, cosa que no hem fet gaire els mallorquins. Aquest llibre sí que és una d’aquelles obres que serveixen per donar-la a conèixer i valoritzar-la com es mereix.
