El passat dia onze de setembre va sortir a la venda el nou llibre de Tomàs Vibot L’art capturat. Arxiu Històric Monumental de l’arquitecte Josep Ferragut i Pou.
Es tracta d’un homentage a la tasca ingent de Josep Ferragut de deixar constància de molt de patrimoni històric que es trobava en perill d’enderrocament.
Josep Ferragut fou, a més d’un magnífic arquitecte, un defensor del coneixement i la protecció del patrimoni històric. En aquest sentit són clares les paraules que recollí Francesc de P. Barceló i Fortuny el 1968 en una entrevista per a la revista Lluc: “No s’hauria s’hauria d’haver permès. Ni tampoc allò que feren amb el ‘Gran Hotel’ que, a part del seu valor documental, era un edifici noble. Tots els estils, fins i tot els que ara ens semblen més enfora de nosaltres, han d’esser protegits, com ho són per exemple, el gòtic i el renaixement.
Dins aquesta reflexió hi ha l’origen de l’Arxiu Històric Monumental. Durant els anys que Ferragut actuà professionalment, això és, en el preàmbul i durant el boom turístic i el desarrollismo posterior, el patrimoni històric no era degudament valorat (quants cops apareix l’adjectiu “derribado” a la Palma de antaño de Rafael Ysasi!), tot i els esforços fets ja des de finals del segle xix per part d’intel·lectuals, historiadors i arquitectes, o d’entitats com ara la Societat Arqueològica Lul·liana. Els interessos espuris colcaven sobre els conservacionistes i, per tant, aquest arxiu tenia la intenció de posar en valor el bé o, si no s’arribava a temps per protegir-lo, que la lent de la càmera almanco n’hagués captat l’ànima.
